No és un crit silenciós. No és un llibre que parla del que és essencial, de salvaguardar la infància, de no rendir-se malgrat tot. Amb molt poques paraules, l’escriptora Paula Carbonell explica la història d’una germana i un germà, que podrien ser qualsevol de nosaltres, atrapats en l’absurd de la guerra. L’il·lustrador Isidro Ferrer construeix l’inimaginable amb tot just uns trossos de fusta, creant un contundent llenguatge visual amb una escala que canvia de forma i funcions i un forat aterra que no para de créixer. No neix de la impotència, la ràbia i la pena, però sobretot és un no voler mirar cap a una altra banda, fins i tot quan al món li és igual. En definitiva, aquest llibre és un no visceral a l’horror dela guerra.
