Què veus des de la finestra de la teva habitació? I des de la finestra del cotxe o del tren? En quantes finestres t’aboques cada dia? Dani Espresate s’ha posat a mirar a través de finestres comunes i no tant. Cadascuna proposa una visió del món peculiar, surrealista, alegre, però de vegades també malenconiosa. Dani ens les explica en aquest poemari, on va jugant amb la mètrica tot proposant al lector diferents jocs i ritmes a partir de diverses formes poètiques. Podem trobar haikús, poemes dialogats, un cal·ligrama, poemes desmuntats, algun vers robat, poemes-pregunta i, esperem, també algunes respostes. Un llibre sorprenent per gaudir de la sonoritat de les paraules, endevinar des de quina finestra ens parla el seu autor a cada pas, i deixar-se abraçar per les genials il·lustracions de Marta Comín mentre juguen magistralment amb conceptes, colors i espais.
